Temes de debat
El Periódico de Catalunya publica la notícia següent:
El nombre de dinars escolars baixa el 20%
• Les AMPA diuen que el menú a Catalunya és dels més cars
• L’alternativa en molts casos és la carmanyola, que no està regulada
Un lector, Santi Puig Pla, catedràtic de Llengua Catalana de l’institut de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), defensa la jornada escolar intensiva com a mesura d’estalvi. El debat està servit.
Podeu llegir la resta de la notícia clicant aquí
Per a la reflexió:
A Catalunya es pot consultar l’emissió de radiacions en aquest enllaç:
http://www15.gencat.net/pres_mratm/AppJava/
A continuació reproduïm la contra de La Vanguardia apareguda el 10/10/2011
«No se olvide de apagar el wi-fi por la noche»
efectos nocivos para la salud
Una exposición prolongada y continuada en el tiempo a las radiaciones que emite el wi-fi tiene efectos nocivos en la salud.
Els sindicats FETE-UGT, FECCOO i STES.i, en col·laboració amb la Secretaria de estado de Igualdad i l’Instituto de la Mujer, acaben de fer pública una guia didàctica que té com a objectiu recuperar la memòria de les mestres de la II República, retornant-les la veu, mostrant les seves aportacions a la modernització de l’ensenyament, així com el paper que van tenir en la conquesta dels drets de les dones. Llegiu la resta de l'entrada »
Foto: Gracia TV
Com sabeu recentment es van col·locar unes jardineres per evitar que els nens i nenes juguessin a pilota a la plaça del Diamant. Uns alumnes de la nostra escola les van retirar i el joc ha tornat a la plaça.
Hem trobat interessant reproduir un editorial i adjuntar un enllaç a un article sobre la reivindicació del carrer com a espai vital.
Comissió d’Espais
• Enllaç a l’article “Ciudades para los niños”
Cuando yo era pequeña, los niños invadíamos las calles al salir del colegio, y eran los coches los que tenían que tener cuidado con nosotros y no al revés. No hacían falta parques acotados para jugar porque el parque era la calle. Bastaba trazar con tiza un par de porterías o una rayuela y las tardes se alargaban como el chicle Bazooka. A los padres, no les veíamos el pelo hasta la hora de la cena. Entonces, las madres sacaban la cabeza por la ventana y nos llamaban, confiadas en que seguíamos ahí, tras la pelota o la bici, y que ahí podíamos seguir horas y horas si no fuera por sus amenazas de que la cena estaba sobre la mesa y que se enfriaba. No recuerdo que en la calle hiciera frío en invierno ni calor en verano, pero sí recuerdo las esquinas, los gatos callejeros y los amigos. Llegiu la resta de l'entrada »
gmail.com