Espais


Plantar una exposició en el pati de l’escola va ser el fruit d’uns treballs que la comissió dels CAMINS ESCOLARS de l’AMPA hem estat fent durant els últims anys i de l’entusiasta voluntat del claustre de l’escola REINA VIOLANT de formar part del projecte. Amb el suport de l’IMEB i del Districte, el projecte dels CAMINS ESCOLARS en el centre de la Vila de Gràcia ha estat donant resultats i esperem que segueixi servint per millorar l’entorn en què es van fent grans els nostres fills i les nostres filles.

L’exposició va voler barrejar, durant una setmana, diferents ingredients que conformen el projecte de camins escolars: els treballs realitzats per la comissió, una mostra de publicacions relacionades, activitats formatives des de l’escola, xerrades i debats amb experts, projecció de pel·lícules realitzades expressament per a aquesta setmana… I, el més important de tot: la participació, la col·laboració i la curiositat d’aquells i aquelles que creuen que podem canviar coses per millorar el nostre dia a dia.

De tot allò, es recull aquí una petita mostra i continuem treballant amb l’esperit de fer el pi!

Comissió de Camins escolars

EXPO

DOCUMENTS

VIDEOS

Making of

Preparació dels plànols

Xus de Miguel

Xus de Miguel: Camí escolar, de casa a l’escola. Què vam fer?

 

La ciutat dels infants

Plafons

Treballs dels nens i de les nenes sobre els camins escolars

Araceli Lázaro

Araceli Lázaro, Observatori dels drets de l’infant: «Els drets dels infants i la vida quotidiana als països anomenats desenvolupats»

Exposició

Fotos de l’expo

Francesc Muñoz

Màrius Navazo

Francesc Muñoz i Màrius Navazo, geògrafs de l’UAB

1. «La ciutat dels 20 minuts a peu»
(experiències per una ciutat amb menys cotxes, menys semàfors i més persones) Part 1 Part 2

 

• Curt:
«Camí de l’escola» Realitzat pels cursos 1r i 2ns sobre els seus camins escolars

2. Els arxius Prelinger (automòbil i cultura urbana als Estats Units, 1930-1950)

3. De la ciudad de tránsito a la ciudad hogar

4. Semàfors: per a qui? Per a què?

5. Carrer Miquel Ricomà (Granollers). Transformació d’una via convencional en un “carrer per a conviure”

 

Participació

Fotos de la participació de les famílies

Mapa

Mapa dels itineraris d’accés a l’escola

• En breu podreu veure aquí un vídeo sobre el resultat del treball de camins a les aules: els àlbums dels alumnes de 1er i de cicle mitjà.

Cliqueu per veure el programa

«La setmana del Camí escolar» és una activitat que estem organitzant des del Grup de Camí escolar de la Comissió d’espais, sobre aquest tema. Som una comissió mixta, formada per cinc pares i mares, i una mestra, que, amb motiu de presentar-vos el projecte, hem organitzat un conjunt d’activitats que es desenvoluparan al llarg de la setmana, dins i fora d’horari lectiu.

Programa

La setmana de presentació del projecte serà la del 28 de novembre al 2 de desembre de 2011. Entre altres coses, estem organitzant xerrades,  conferències i projeccions sobre el tema, així como una exposició en la que participa l’alumnat i la comissió.

Llegiu la resta de l'entrada »

Una vella reivindicació de l’Ampa que finalment arriba a bon port

Plataformes elevades al carrer Santa Àgata

per garantir la seguretat dels vianants i garantia d’un camí escolar segur.

A poc a poc ho estem aconseguint! De moment ja tenim “pacificats” els carrers Trilla i Santa Àgata. No obstant, la cosa no ha estat fàcil.

A la darrera reunió de l’Ampa, la direcció de l’escola i el districte, que va tenir lloc a mitjans de desembre passat, vam tornar a manifestar moltes de les nostres queixes passades, presents i —em temo que— futures respecte a l’entorn de l’escola, el nucli central de l’estudi que estem fent dels camins escolars i per on passen tots els nens i nenes dues o quatre vegades cada dia.

C. Santa Àgata / pl. de les Dones del 36

Quan ens vam assabentar de les obres que s’havien d’executar al carrer Trilla, vam tornar a plantejar els perills que té el carrer Sta. Àgata, atès el seu elevat trànsit rodat i la velocitat que agafen alguns vehicles, enfront a carrers “peatonalitzats” veïns com Badia i Trilla.

La nostra proposta presentada àmpliament per moltes famílies de l’escola en la consulta ciutadana que va fer el Districte l’abril del 2010  va ser la de crear una plataforma elevada per fer disminuir la velocitat dels vehicles des del carrer Badia fins al carrer Trilla. D’aquesta manera, a més a més, es garantia la continuïtat del camí escolar en el carrer Pérez Galdós. Aquesta proposta va ser desestimada amb l’argument, per part del districte, que una plataforma d’aquestes dimensions no funciona correctament com a reductora de velocitat. (Recordem que al carrer Milà i Fontanals, el tram entre Puigmartí i Ramis, adopta aquesta mateixa solució i amb major dimensió).

Finalment se’ns va comunicar que es farien dues plataformes elevades: una al carrer Trilla  i l’altra davant un dels accessos a la plaça de les Dones del 36. Aquesta obra ha estat recentment executada. Pel carrer Sta. Àgata ja no es podrà circular tan ràpid i per aquest motiu estem satisfets.

Estaria bé, i així ho demanarem, que se senyalitzi també, amb els criteris que s’utilitzen en els camins escolars, la presència d’una escola propera i que, per tant, molts nens i nenes de l’escola  passaran cada dia  per aquest carrer mentre canvien els seus cromos d’invizimals, per exemple.

En la següent nota ja us seguirem explicant la resta de temes tractats i quines respostes hem tingut, o no.

Comissió d’Espais

Foto: Gracia TV

Com sabeu recentment es van col·locar unes jardineres  per evitar que els nens i nenes juguessin a pilota a la plaça del Diamant. Uns alumnes de la nostra escola les van retirar i el joc ha tornat a la plaça.

Hem trobat interessant reproduir un editorial i adjuntar un enllaç a un article sobre la reivindicació del carrer com a espai vital.

Comissió d’Espais

 

• Enllaç a l’entrevista a Francesco Tonucci, investigador de l’Istituto di Scienze e Tecnologie della Cognizione, pedagog, dibuixant i pensador que reflexiona sobre les ciutats per als infants.

• Enllaç a l’article “Ciudades para los niños”

• La calle, para los niños

Cuando yo era pequeña, los niños invadíamos las calles al salir del colegio, y eran los coches los que tenían que tener cuidado con nosotros y no al revés. No hacían falta parques acotados para jugar porque el parque era la calle. Bastaba trazar con tiza un par de porterías o una rayuela y las tardes se alargaban como el chicle Bazooka. A los padres, no les veíamos el pelo hasta la hora de la cena. Entonces, las madres sacaban la cabeza por la ventana y nos llamaban, confiadas en que seguíamos ahí, tras la pelota o la bici, y que ahí podíamos seguir horas y horas si no fuera por sus amenazas de que la cena estaba sobre la mesa y que se enfriaba. No recuerdo que en la calle  hiciera frío en invierno ni calor en verano, pero sí recuerdo las esquinas, los gatos callejeros y los amigos. Llegiu la resta de l'entrada »